Acabo de sentir la notícia a la tele, i encara amb un nus a la gola arribo a l'ordinador i veig que has publicat això. M'ha sabut greu la seva mort, potser perquè les seves cançons em recorden la meva infància... i també moments tristos, d'aquells que t'humitegen els ulls ("Clara" és una de les cançons més tristes que he sentit mai). Saber, a més, que ha mort jove, que es va retirar encara molt més jove, que no va tenir el reconeixement que es mereixia i que no ha arribat ni tan sols a l'homenatge que se li preparava pel dia 16... fa encara una mica més de pena. Humet va ser humil, com a cantant i com a artista en general, i sobretot com a persona. Volia dir-ho. Em venia de gust.
Jo també he dedicat una entrada al Joan. Recordo aquells anys de la meva joventut i aquelles cançons de protesta. Quina llàstima que el dia 16 ell no porà veure el que els seus companys li preparaven. Penso igual que el Carles: Ell va ser humil. Adéu siau, Joan, adéu amic, fins sempre.
Acabo de sentir la notícia a la tele, i encara amb un nus a la gola arribo a l'ordinador i veig que has publicat això. M'ha sabut greu la seva mort, potser perquè les seves cançons em recorden la meva infància... i també moments tristos, d'aquells que t'humitegen els ulls ("Clara" és una de les cançons més tristes que he sentit mai). Saber, a més, que ha mort jove, que es va retirar encara molt més jove, que no va tenir el reconeixement que es mereixia i que no ha arribat ni tan sols a l'homenatge que se li preparava pel dia 16... fa encara una mica més de pena. Humet va ser humil, com a cantant i com a artista en general, i sobretot com a persona. Volia dir-ho. Em venia de gust.
ResponderEliminarJo també he dedicat una entrada al Joan. Recordo aquells anys de la meva joventut i aquelles cançons de protesta.
ResponderEliminarQuina llàstima que el dia 16 ell no porà veure el que els seus companys li preparaven.
Penso igual que el Carles: Ell va ser humil.
Adéu siau, Joan, adéu amic, fins sempre.